Història y Geografía

Situada a la mitja muntanya de l'Alcalatén, a 568 m. d'alçada, i a 33 Km. de Castelló, Llucena està localitzada estratègicament sobre l'estret i allargat llom d'un espoló muntanyós, al bell mig de les estribacions què, a mode de gigantesca i escorpida escala descendeixen des de Penyagolosa -la màxima alçada Valenciana- al mar. 

Des de la seva posició domina la vall profunda del riu del seu mateix nom, via de penetració cap a les terres altes del interior des de la antiguitat. La mateixa alçada amorteix el genèric clima mediterrani, proporcionant a Llucena estius més frescos i una pluja a sovint més freqüent que en les terres baixes de la costa. 

Sobre la seva muntanya, la població es mostra als ulls del visitant com un blanc reguer de cases presidides per un gran caseró (<<el Castell>>) que, en altres temps i amb traces Gòtiques ja perdudes, va ser casa i castell feudal construït a sobre d'una anterior edificació musulmana. Amb tot això, es desconeix el moment històric de la fundació de Llucena, encara que la arrel llatina del seu nom ens proporciona un indici del mateix, sense excloure asentaments anteriors d'èpoques ibèriques o inclús del bronze, de les quals encontrem vestigis a diversos llocs del terme municipal. 

Després de la conquesta cristiana del segle XIII, Jaume I va concedir en 1233 en feude tot el territori del castell de l'Alcalatén, inclosa Llucena, al noble Aragonés Eiximén d'Urrea; en 1798 al morir l'últim dels Urrea, el dècim Compte d'Aranda, famós ministre il.lustrat de Carles III i Carles IV, el feude va passar a la casa ducal de Híjar, on va romandre fins la definitiva supresió del feudalisme en el segon terç del segle XIX.

Va ser precisament en aquest agitat periode quan Llucena se va guanyar el títol d'"Heroica Villa" com es pot comprovar al seu escut, amb reconeixement al seu valor front als atacs de l'absolutisme carliste.

 Lingüísticament Llucena seu al límit occidental de la zona valencianoparlant, posat que els pobles següents (Villahermosa i El Castillo de Villamalefa) ja son de parla castellano-aragonesa. Des de principis del Segle XX la nostra població ha vingut acollint a una nutrida col.lònia d'estiuejants, la qual ha contribuït a dotar-la d'una reconeguda categoria de centre turístic, per a la qual certament no li manquen atractius, començant per la bondat del seu clima de mitja muntanya, el pintoresquisme de la població i la bellesa del seu paissatge; vege-m'ho.